Forma
El paisatges tenen diverses formes, moltes les podem definir, com per exemple: els edificis, normalment són rectangles, quadrats i, fins i tot semblants a esferes o a triangles; les carreteres són línies rectes; les muntanyes triangles; les roques esferes, triangles; etc. No obstant això, hi ha paisatges amb formes complexes i que, per tant, no tenen una forma establerta, així doncs és difícil descriure-la.
Val a dir que els elements que solen afectar a la forma de qualsevol paisatge són la vegetació i l'aigua.
En aquestes imatges podem observar com els edificis (fotografia de l'esquerra) tenen formes regulars -rectangles-. D'altra banda, la imatge de la dreta ens mostra com les muntanyes semblen triangles, però, en canvi, el mar té una forma molt més complexa i difícil de descriure.
Línia
La línia d'un paisatge fa referència a les siluetes, fronteres, límits, camins reals
o imaginaris que es perceben.
En aquestes dues imatges podem veure com hi ha diverses fronteres i límits (marcades per l'horitzó o per les muntanyes, per exemple), camins reals (com les carreteres) i, a més, diverses siluetes determinades o bé per elements de la natura o per elements provocats gràcies a la mà de l'home (carreteres, edificis).
Factors que modifiquen la percepció
La percepció visual d’un paisatge depèn de les
condicions d’observació i de la visibilitat del territori en el moment
observat. Així doncs, els següents factors poden fer que creem en la nostra
ment una idea equivocada de com és realment un determinat paisatge.
·
La
distància: la visió anirà sent menys detallada a mesura que ens allunyem, de
manera que quan estiguem més lluny només podrem detectar llums, ombres,
siluetes amb textures irreconeixibles i colors irreals de difícil
interpretació.
·
Les
condicions climatològiques: a l’estiu i a l’hivern el paisatge haurà patit
alguns canvis. En el primer cas, per exemple, pot ser que hi hagi neu.
·
Les
condicions atmosfèriques: modifiquen les propietats visuals dels elements, el
grau de visibilitat i la nitidesa de la visió. La boira, per exemple, pot no
deixar-nos entreveure molts elements del paisatge.
·
La
il·luminació: pot dependre de l’hora del dia en què ens trobem o de les
condicions atmosfèriques. La il·luminació de la lluna no ens deixarà percebre
els elements del paisatge de la mateixa manera que ho fa el sol.
·
La
posició de l’observador: si ens situem a la part inferior del paisatge, és a
dir, si l’observem des de baix, les formes semblen majors. Hi ha pèrdua de
perspectiva. Les posicions superiors –des de dalt- , en canvi, amplien la
visió.
Aquí podem observar com les condicions climatològiques poden variar un paisatge.
Color i Textura
El color en permet
observar contrastos visuals, com per exemple parts més fosques (ombra) i parts
més clares (neu, cel), així com la nitidesa i desgast dels elements naturals que
predominen en el paisatge. A més a més, el color dona vida a un paisatge. Si
ens fixem, el paisatge de l’esquerre és més maco que el de la dreta. Per altre
banda, el color també ens pot servir per veure els canvis que hi ha hagut amb
el pas del temps. Com es pot observar a la fotografia de l’esquerre (la més
recent) hi ha molta presencia del verd de la vegetació que no pas en la de la
dreta que hi ha bastant marró. Això ens ve a dir, que antigament no hi havia
tanta vegetació com ara. Abans abundava més zones desertes i pelades, en canvi
ara, ja sigui a través de la mà de l’home o per el transcurs del temps, hi ha
més vegetació.
La textura és la
irregularitat o variació que podem observar a la superfície d’un objecte o
element. Aquesta es manifesta en les superfícies formades per l’agregació de
formes i colors dels objectes i pot ser de granulositat fina, gruixuda, ser més
o menys densa i regular.
En aquest cas,
podem apreciar una textura més aviat rugosa en les pedres de la muntanya, ja
que la forma dels elements és irregular. Val a dir, però, que si la forma dels
elements fos regular, la textura segurament seria llisa.
Escala
L’escala
és la proporció entre les dimensions reals dels objectes del paisatge i
l’entorn on es situen. Normalment, per a determinar l’escala d’un paisatge
realitzem comparacions amb objectes que apareixen en aquest. En un paisatge
situat en llocs tancats, els objectes de gran grandària dominen sobre els
petits situats en espais oberts.
Espai
Entenem espai com a una característica
visual d’identificació i descripció de la Terra utilitzant la consciència
espacial per tractar d'entendre per què les coses existeixen en llocs
específics amb uns propòsits de
visualització i d'actuar com un dispositiu de localització.
No hay comentarios:
Publicar un comentario