Treball realitzat el Divendres 27

Hola a tothom, informar-vos que avui hem quedat per abançar la nostra UD. Bàsicament el que hem fet és llegir les cartes per tal que tot quedi enllaçat i clar, ja que ens hem donat conte que moltes de les cartes que haviem redactat no tenien concordança amb la carta anterior. Tot seguit, hem corregit algunes idees, faltes d'rtografia i expresions. Un cop enllestit el fil conductor de les cartes, a causa de la poca disponiblilitat que té el grup per quedar, hem mirat les pautes a realitzar de la UD i ens hem repartit la feina. Abans de repartir-nos la feina però, hem deixat clar què és el que havia de fer cada un amb la seva part, perquè hem tingut problemes alhora d'entendre el que haviem de fer. Encara ens queda molt per fer, però creiem que ho portem bastant bé. Així doncs, quan cadascú acabi la seva part i les ajuntem altre vegada, tindreu noticies nostres. 

Representació i descripció d’un paisatge – “Dibuixem el Campus!”

El passat dilluns dia 16 d’abril vàrem encetar a l’aula un nou aspecte sobre l’anàlisi dels paisatges: la representació i descripció d’aquests. L’activitat grupal que descriurem, tot seguit, es basa en les diverses formes de representar un petit paisatge del Campus de Mundet. Així doncs, hem utilitzat la imaginació i creativitat per plasmar aquest paisatge al full. Podrem tres dels cinc tipus de formes de representació:

·         Comparació de formes o línies.

Com podem veure a la imatge, hem utilitzat formes primitives com, per exemple, línies, ones, formes regulars... per tal de poder dibuixar el paisatge de manera senzilla.

·         Representació esquemàtica

Hem usat diversos colors i textures per plasmar la mateixa imatge. Tal i com s’indica al dibuix, els puntets verds fan referència als arbres i la vegetació en general; les rodones blaves, als núvols en particular, i al cel, en general; els quadrats liles, als edificis, en aquest cas, l’església del Campus; el color gris, representat com una línia recta, fa referència als fanals de l’electricitat; i, per últim les onades liles a les escales i el mur de pedra.

·         Còpia de la realitat

Es tracta de dividir el full en sis parts equivalents, cada una de les quals pertany a un espai del paisatge real. Així doncs, haurem de representar els diferents elements del paisatge segons la posició d’aquests a la quadrícula.

Treball en grup realitzat a classe sobre la Unitat Didàctica – 11 d’abril de 2012

El passat dimecres dia 11 d’abril vàrem treballar a classe la Unitat Didàctica. En aquesta hora i mitja lliure vam poder reflexionar sobre les diverses activitats que duríem a terme en cada apartat de la nostra Unitat. Treballarem mitjançant activitats grupals, com per exemple, la recerca d’imatges i l’anàlisi d’aquestes (comparació d’imatges dels anys 50 i imatges actuals); individuals, com l’activitat inicial que han de dur a terme els alumnes, que han de portar retalls d’imatges de coses típiques d’Espanya; activitats més dinàmiques, com la representació d’un ball popular (en aquest cas, la Sardana) i la imitació de l’”home del temps” (l’objectiu de la qual serà l’explicació del clima en diversos punts del planeta); i, per últim, activitats de caire manual, com un taller d’alimentació (on elaborarem un menjar típic de l’Equador) i l’elaboració d’un mural sobre els edificis i monuments més coneguts i impressionants de la Terra.

Val a dir que aquestes activitats han estat distribuïdes entres els membres del grup per tal d’alleujar-nos feina. El proper divendres les posarem en comú i redactarem els objectius i el contingut d’aquestes. Cal destacar que cada una de les activitats fa referència a una carta d’en Leo en la qual ens ha demanat informació o ens ha parlat sobre els aspectes que hi tractarem en aquestes.

D’altra banda, va costar-nos arribar a un consens quant al redactat de les cartes que la classe dels Viatgers enviarà a la família Mulet Righi. Hi havia membres del grup que defensaven que era més coherent que les cartes fossin escrites per la mestra, ja que si les fan els nens necessitaríem augmentar les sessions de manera notable. Finalment, vàrem estar d’acord en què les cartes haurien de ser escrites pels nens i, posteriorment, revisades a classe junt amb la mestra. Creiem que el projecte ha de ser interdisciplinar i d’aquesta manera, treballem els aspectes lingüístics.

Anàlisi dels elements visuals bàsics

Anàlisi dels elements visuals bàsics

Forma

El paisatges tenen diverses formes, moltes les podem definir, com per exemple: els edificis, normalment són rectangles, quadrats i, fins i tot semblants a esferes o a triangles; les carreteres són línies rectes; les muntanyes triangles; les roques esferes, triangles; etc. No obstant això, hi ha paisatges amb formes complexes i que, per tant, no tenen una forma establerta, així doncs és difícil descriure-la.

Val a dir que els elements que solen afectar a la forma de qualsevol paisatge són la vegetació i l'aigua.

En aquestes imatges podem observar com els edificis (fotografia de l'esquerra) tenen formes regulars -rectangles-. D'altra banda, la imatge de la dreta ens mostra com les muntanyes semblen triangles, però, en canvi, el mar té una forma molt més complexa i difícil de descriure. 

Línia

 La línia d'un paisatge fa referència a les siluetes, fronteres, límits, camins reals o imaginaris que es perceben.

 En aquestes dues imatges podem veure com hi ha diverses fronteres i límits (marcades per l'horitzó o per les muntanyes, per exemple), camins reals (com les carreteres) i, a més, diverses siluetes determinades o bé per elements de la natura o per elements provocats gràcies a la mà de l'home (carreteres, edificis).

Factors que modifiquen la percepció

La percepció visual d’un paisatge depèn de les condicions d’observació i de la visibilitat del territori en el moment observat. Així doncs, els següents factors poden fer que creem en la nostra ment una idea equivocada de com és realment un determinat paisatge.

·         La distància: la visió anirà sent menys detallada a mesura que ens allunyem, de manera que quan estiguem més lluny només podrem detectar llums, ombres, siluetes amb textures irreconeixibles i colors irreals de difícil interpretació.

·         Les condicions climatològiques: a l’estiu i a l’hivern el paisatge haurà patit alguns canvis. En el primer cas, per exemple, pot ser que hi hagi neu.

·         Les condicions atmosfèriques: modifiquen les propietats visuals dels elements, el grau de visibilitat i la nitidesa de la visió. La boira, per exemple, pot no deixar-nos entreveure molts elements del paisatge.

·         La il·luminació: pot dependre de l’hora del dia en què ens trobem o de les condicions atmosfèriques. La il·luminació de la lluna no ens deixarà percebre els elements del paisatge de la mateixa manera que ho fa el sol.

·         La posició de l’observador: si ens situem a la part inferior del paisatge, és a dir, si l’observem des de baix, les formes semblen majors. Hi ha pèrdua de perspectiva. Les posicions superiors –des de dalt- , en canvi, amplien la visió.

Aquí podem observar com les condicions climatològiques poden variar un paisatge.

Color i Textura

El color en permet observar contrastos visuals, com per exemple parts més fosques (ombra) i parts més clares (neu, cel), així com la nitidesa i desgast dels elements naturals que predominen en el paisatge. A més a més, el color dona vida a un paisatge. Si ens fixem, el paisatge de l’esquerre és més maco que el de la dreta. Per altre banda, el color també ens pot servir per veure els canvis que hi ha hagut amb el pas del temps. Com es pot observar a la fotografia de l’esquerre (la més recent) hi ha molta presencia del verd de la vegetació que no pas en la de la dreta que hi ha bastant marró. Això ens ve a dir, que antigament no hi havia tanta vegetació com ara. Abans abundava més zones desertes i pelades, en canvi ara, ja sigui a través de la mà de l’home o per el transcurs del temps, hi ha més vegetació. 

La textura és la irregularitat o variació que podem observar a la superfície d’un objecte o element. Aquesta es manifesta en les superfícies formades per l’agregació de formes i colors dels objectes i pot ser de granulositat fina, gruixuda, ser més o menys densa i regular.

En aquest cas, podem apreciar una textura més aviat rugosa en les pedres de la muntanya, ja que la forma dels elements és irregular. Val a dir, però, que si la forma dels elements fos regular, la textura segurament seria llisa. 

Escala

L’escala és la proporció entre les dimensions reals dels objectes del paisatge i l’entorn on es situen. Normalment, per a determinar l’escala d’un paisatge realitzem comparacions amb objectes que apareixen en aquest. En un paisatge situat en llocs tancats, els objectes de gran grandària dominen sobre els petits situats en espais oberts. 

Espai

Entenem espai com a una característica visual d’identificació i descripció de la Terra utilitzant la consciència espacial per tractar d'entendre per què les coses existeixen en llocs específics amb uns  propòsits de visualització i d'actuar com un dispositiu de localització. 

UNITAT DIDÀCTICA


La nostra Unitat Didàctica anirà dirigida a la classe dels "Viatgers" de tercer de Primària. L'escola en la qual ens hem centrat és inclusiva i treballa per projectes. Així doncs, la temporalització d'aquesta Unitat està pensada per què duri un trimestre. La temàtica engloba la recerca d'informació sobre diversos països i les seves característiques principals (alimentació, cultura, localització, història, etc).

La idea va sorgir a partir de la multiculturalitat. Per poder fer-ho d'una manera més dinàmica per als alumnes, vàrem pensar que la correspondència amb un nen de la mateixa edat era una bona idea. Així, els Viatgers hauran d'escriure's amb en Leo, un nen argentí amic de la mestra, que els informarà i farà preguntes sobre els diferents llocs als qual vol o ha viatjat.

D'aquesta manera, es treballarà la multiculturalitat i un segon aspecte derivat d'una característica que presenta en Leo, que serà la inclusió.

Darrerament, val a dir que tots vàrem estar d'acord en l'elecció del tema. Creiem que els aspectes que tractarem s'han de tenir molt en compte a les aules degut a la realitat existent.