lunes, 18 de junio de 2012

MATERIAL DIDÀCTIC



 GEOPARTY!

Inicialment, la nostra idea era crear un mapa i situar en aquest diversos indrets on els alumnes gaudirien en el seu fi de curs, ja que d’aquesta manera els alumnes ja tindrien una idea de l’itinerari. No obstant això, a l’hora de comunicar a la Laia la nostra proposta ens va fer entendre que el material didàctic és un recurs que ha de construir el docent i no els alumnes, perquè és un eina útil per l’equip docent. 


Conseqüentment, vàrem canviar la nostra proposta i, d’aquest manera, va sorgir el GEOPARTY! El Geoparty és un joc de taula interactiu, dinàmic i molt lúdic on els nens han de posar de relleu els seus coneixements geogràfics. Mitjançant un seguit de proves que hi ha a les diferents targetes – targeta vermella: mímica; targeta verda: dibuixar; targeta groga: coincidir en una paraula; i, per últim, targeta blava: preguntes- els alumnes hauran d’omplir la seva carta objectiu amb els cacauets adequats amb l’objectiu de guanyar el joc. 


Tanmateix, per poder jugar adequadament és necessiten d’altres material: les “partyulleres” i el llapis per fer la prova de dibuixa –d’aquesta manera els alumnes veuran el paper borrós-; el “flashpagueti”, aquest és un material manipulatiu i flexible amb el qual els nens podran donar forma, per tal de fer referència a la paraula que marca la tarja. A més, hem creat un dau gegant amb paper, dibuixant en cada cara la prova corresponent. Finalment, esmentar que hem creat un rellotge de sorra mitjançant dues ampolles, ja que aquest serà el temps que disposen els alumnes per realitzar cada prova.


Tergetes
 


Cartes objectiu








Per a nosaltres ha sigut una activitat molt enriquidora i necessària, ja que el fet de construir un material didàctic ha posat de manifest la nostra creativitat i solvència davant d’un problema que ens podem trobar a les aules molt sovint: la falta de material. 





A continuació, trobareu una imatge per tal de poder-vos fer una idea del joc.  
GEOPARTY!

JA HEM ACABAT LA UNITAT DIDÀCTICA I TAMBÉ L'EXPOSICIÓ D’AQUESTA!




Ha sigut un camí llarg i difícil, però molt satisfactori. Hem après maneres diferents de treballar, hem sigut conscients que cadascú té les seves habilitats i capacitats i, per aquest motiu, cadascú ha aportat el seu granet de sorra. 

Inicialment, vàrem raonar sobre quin tipus de metodologia podíem utilitzar, ja que cada membre del grup tenia la seva opinió. Finalment, però, vàrem arribar un acord, per tal de crear una seqüència didàctica basada en un fil conductor: les cartes d’en Leo. Aquest nen imaginari ens ha ajudat en tot moment, gràcies a les seves cartes hem creat diverses tasques i activitats dinàmiques, lúdiques i amb sentit. 

Val a dir que aquest treballat ha requerit molta implicació i dedicació per part de tots, conseqüentment, ens agradaria poder-lo dur a terme el dia de demà amb els nostres nens, per tal de poder esbrinar què funciona, què no, què cal millorar i com ho podríem fer. 

D’altra banda, en relació a l’exposició cal destacar que cadascú tenia molt clar tot el treball en si, ja que hem fet un treball continuat i global.

Esperem que us agradi!

miércoles, 23 de mayo de 2012

La classe dels Jardiners i la flora de Mundet


L’escola Valldor treballa per projectes, i  la classe dels “Jardiners”, de segon de Primària, ha decidit visitar el Campus de Mundet per observar i conèixer la seva flora. Així doncs, els “Jardiners” hauran de fer un seguit de proves per ajudar el fullet del bosc a trobar la seva casa mitjançat un recorregut pel Campus. En aquest itinerari hi trobaran diversos arbres, plantes i arbustos que hauran de reconèixer –prèviament hauran realitzat a classe una activitat de familiarització- per tal de trobar l’hàbitat on viu el fullet Tortuga.

L’activitat prèvia consistirà de distingir entre arbres, arbustos i plantes. Dins de cada grup tractarem els tipus més comuns que trobarem a Mundet. Durant l’any, els nens de segon ja han anat estudiant la flora, ja que estan immersos en aquest projecte. Així doncs, el que caldrà fer ara serà un recordatori mitjançant la següent activitat: farem servir una variable del joc “Memory”, on els nens hauran de fabricar les seves pròpies targetes. Per exemple, hauran de buscar la imatge d’un pollancre, imprimir-la i elaborar una altra targeta amb el respectiu nom de la imatge.

Els “Jardiners” arriben a l’estació d’autobús de la part alta del Campus Mundet. Allà toparan amb la primera estació, situada davant de l’edifici del teatre.

Estació 1: “Hola, Jardiners! Sóc el fullet Tortuga i visc al bosc de Mundet. Sóc molt despistat i, jugant amb els gats del Campus, he perdut la meva casa. Podríeu ajudar-me a trobar-la? Heu de tenir en compte que sóc petit i tinc les cames curtes. No m’agraden les alçades ni tampoc les cases grans, però m’agrada viure resguardat de la pluja. Segur que fareu una bona feina! Us deixo el mapa del Campus per què us sigui més fàcil. Sort!”

Estació 2: “Hola, nois i noies! Sóc el Pi blanc i mesuro entre 22 i 28 metres. Sóc alt i fort i el meu tronc és una mica tortuós. Tinc l’escorça platejada i com ja sóc una mica vellet està una mica trencada. Creieu que el fullet pot habitar a les meves branques?”

a)    Si, perquè té les cames molt llargues i podria arribar a la copa del pi.

b)   No, perquè no li agraden les alçades.

c)    No, perquè el fullet és al·lèrgic a les fulles del pi.



Estació 3: “Bon dia nois! Teniu algun entrepà per mi? Tinc molta gana i fa dies que no plou... Em dic Cedre de l’Himàlaia i faig gairebé 50 metres d’alt. Us heu fixat en el tronc tan robust que tinc? Em costa molt cuidar-lo! La meva característica principal és...

a)    Tinc una copa abundant i acollidora.

b)   No tinc fulles, el vent se les ha endut.

c)    Les meves branques són abundants i estan separades les unes de les altres.

Creieu que a les meves branques hi podria viure un fullet?

Estació 4: “Hola, hola, Jardiners! Ja m’han dit que volteu pel campus buscant una casa acollidora pel fullet. Ja us dic que entre les meves fulles el fullet hi passaria fred perquè m’escorro entre les parets i els boscos. Com us veig una mica amoïnats us donaré un pista... al fullet li agrada viure en arbustos petits i rodons, espero que us serveixi d’ajuda! Ai! Que mal educada, no m’he presentat, sóc l’Heura! Arreveure!”.

Estació 5: “Enhorabona campions! Per fi heu trobat la casa del meu amic Tortuga. Però encara heu de fer un últim esforç: haureu de dibuixar-me, com ja sabeu em dic Marfull. Així, el fullet podrà trobar el seu camí de tornada a casa quan pengeu els vostres dibuixos a les meves fulles. Moltes gràcies per la vostra ajuda! Fins aviat!”.


En arribar a l’aula, els alumnes de segon realitzaran la següent activitat relacionada amb el treball dut a terme al Campus: per grups, de 3 o 4 persones aproximadament, hauran de reflexionar sobre tots els arbres i plantes que han observat i pensar en aquells que no eren adients per què el fullet hi pogués viure. Aleshores, tenint en compte les característiques d’aquests, buscaran d’altres possibles animals que si que hi puguin habitar. Al pi blanc, per exemple, hi podria viure un ocell. A més, cada alumne haurà de fer un dibuix sobre la seva experiència a l’itinerari.

Pensem que aquesta proposta és, d’una banda, molt original i adequada per als nens, perquè és una pràctica que trenca la rutina del dia a dia i capta l’atenció d’aquests. Però, d’altra banda, no creiem que es pugui dur a terme, ja que el programa digital que requereix aquesta activitat és limitat: si no hi ha cobertura no podríem fer l’activitat; a més, el text també està pensat per a fer, únicament, preguntes o descripcions, amb un número concret de caràcters. Tanmateix, dubtem que els nens, a aquesta edat, sàpiguen utilitzar aquest programa o aparell, de manera que haurien d’anar acompanyats, en tot moment, per un adult. Així doncs, cada grup de 5 o 6 alumnes, per què l’activitat fos viable, hauria de disposar d’un monitor o mestre, la qual cosa és una mica complicada, ja que no disposem de tants professors. Per tant, opinem que la idea és creativa, però difícil de dur a la pràctica.

NOTA: La imatge de l'itinerari no ha pogut estar publicada a causa dels errors d'entrada a la pàgina web.

viernes, 27 de abril de 2012

Treball realitzat el Divendres 27


Hola a tothom, informar-vos que avui hem quedat per abançar la nostra UD. Bàsicament el que hem fet és llegir les cartes per tal que tot quedi enllaçat i clar, ja que ens hem donat conte que moltes de les cartes que haviem redactat no tenien concordança amb la carta anterior. Tot seguit, hem corregit algunes idees, faltes d'rtografia i expresions. Un cop enllestit el fil conductor de les cartes, a causa de la poca disponiblilitat que té el grup per quedar, hem mirat les pautes a realitzar de la UD i ens hem repartit la feina. Abans de repartir-nos la feina però, hem deixat clar què és el que havia de fer cada un amb la seva part, perquè hem tingut problemes alhora d'entendre el que haviem de fer. Encara ens queda molt per fer, però creiem que ho portem bastant bé. Així doncs, quan cadascú acabi la seva part i les ajuntem altre vegada, tindreu noticies nostres. 

martes, 17 de abril de 2012

Representació i descripció d’un paisatge – “Dibuixem el Campus!”

El passat dilluns dia 16 d’abril vàrem encetar a l’aula un nou aspecte sobre l’anàlisi dels paisatges: la representació i descripció d’aquests. L’activitat grupal que descriurem, tot seguit, es basa en les diverses formes de representar un petit paisatge del Campus de Mundet. Així doncs, hem utilitzat la imaginació i creativitat per plasmar aquest paisatge al full. Podrem tres dels cinc tipus de formes de representació:
·         Comparació de formes o línies.



Com podem veure a la imatge, hem utilitzat formes primitives com, per exemple, línies, ones, formes regulars... per tal de poder dibuixar el paisatge de manera senzilla.
·         Representació esquemàtica
Hem usat diversos colors i textures per plasmar la mateixa imatge. Tal i com s’indica al dibuix, els puntets verds fan referència als arbres i la vegetació en general; les rodones blaves, als núvols en particular, i al cel, en general; els quadrats liles, als edificis, en aquest cas, l’església del Campus; el color gris, representat com una línia recta, fa referència als fanals de l’electricitat; i, per últim les onades liles a les escales i el mur de pedra.


·         Còpia de la realitat


Es tracta de dividir el full en sis parts equivalents, cada una de les quals pertany a un espai del paisatge real. Així doncs, haurem de representar els diferents elements del paisatge segons la posició d’aquests a la quadrícula.

Treball en grup realitzat a classe sobre la Unitat Didàctica – 11 d’abril de 2012

El passat dimecres dia 11 d’abril vàrem treballar a classe la Unitat Didàctica. En aquesta hora i mitja lliure vam poder reflexionar sobre les diverses activitats que duríem a terme en cada apartat de la nostra Unitat. Treballarem mitjançant activitats grupals, com per exemple, la recerca d’imatges i l’anàlisi d’aquestes (comparació d’imatges dels anys 50 i imatges actuals); individuals, com l’activitat inicial que han de dur a terme els alumnes, que han de portar retalls d’imatges de coses típiques d’Espanya; activitats més dinàmiques, com la representació d’un ball popular (en aquest cas, la Sardana) i la imitació de l’”home del temps” (l’objectiu de la qual serà l’explicació del clima en diversos punts del planeta); i, per últim, activitats de caire manual, com un taller d’alimentació (on elaborarem un menjar típic de l’Equador) i l’elaboració d’un mural sobre els edificis i monuments més coneguts i impressionants de la Terra.
Val a dir que aquestes activitats han estat distribuïdes entres els membres del grup per tal d’alleujar-nos feina. El proper divendres les posarem en comú i redactarem els objectius i el contingut d’aquestes. Cal destacar que cada una de les activitats fa referència a una carta d’en Leo en la qual ens ha demanat informació o ens ha parlat sobre els aspectes que hi tractarem en aquestes.


D’altra banda, va costar-nos arribar a un consens quant al redactat de les cartes que la classe dels Viatgers enviarà a la família Mulet Righi. Hi havia membres del grup que defensaven que era més coherent que les cartes fossin escrites per la mestra, ja que si les fan els nens necessitaríem augmentar les sessions de manera notable. Finalment, vàrem estar d’acord en què les cartes haurien de ser escrites pels nens i, posteriorment, revisades a classe junt amb la mestra. Creiem que el projecte ha de ser interdisciplinar i d’aquesta manera, treballem els aspectes lingüístics.

miércoles, 4 de abril de 2012

Anàlisi dels elements visuals bàsics

Anàlisi dels elements visuals bàsics



Forma
El paisatges tenen diverses formes, moltes les podem definir, com per exemple: els edificis, normalment són rectangles, quadrats i, fins i tot semblants a esferes o a triangles; les carreteres són línies rectes; les muntanyes triangles; les roques esferes, triangles; etc. No obstant això, hi ha paisatges amb formes complexes i que, per tant, no tenen una forma establerta, així doncs és difícil descriure-la.
Val a dir que els elements que solen afectar a la forma de qualsevol paisatge són la vegetació i l'aigua.

En aquestes imatges podem observar com els edificis (fotografia de l'esquerra) tenen formes regulars -rectangles-. D'altra banda, la imatge de la dreta ens mostra com les muntanyes semblen triangles, però, en canvi, el mar té una forma molt més complexa i difícil de descriure. 

Línia

 La línia d'un paisatge fa referència a les siluetes, fronteres, límits, camins reals o imaginaris que es perceben.

 En aquestes dues imatges podem veure com hi ha diverses fronteres i límits (marcades per l'horitzó o per les muntanyes, per exemple), camins reals (com les carreteres) i, a més, diverses siluetes determinades o bé per elements de la natura o per elements provocats gràcies a la mà de l'home (carreteres, edificis).



Factors que modifiquen la percepció

La percepció visual d’un paisatge depèn de les condicions d’observació i de la visibilitat del territori en el moment observat. Així doncs, els següents factors poden fer que creem en la nostra ment una idea equivocada de com és realment un determinat paisatge.
·         La distància: la visió anirà sent menys detallada a mesura que ens allunyem, de manera que quan estiguem més lluny només podrem detectar llums, ombres, siluetes amb textures irreconeixibles i colors irreals de difícil interpretació.
·         Les condicions climatològiques: a l’estiu i a l’hivern el paisatge haurà patit alguns canvis. En el primer cas, per exemple, pot ser que hi hagi neu.
·         Les condicions atmosfèriques: modifiquen les propietats visuals dels elements, el grau de visibilitat i la nitidesa de la visió. La boira, per exemple, pot no deixar-nos entreveure molts elements del paisatge.
·         La il·luminació: pot dependre de l’hora del dia en què ens trobem o de les condicions atmosfèriques. La il·luminació de la lluna no ens deixarà percebre els elements del paisatge de la mateixa manera que ho fa el sol.
·         La posició de l’observador: si ens situem a la part inferior del paisatge, és a dir, si l’observem des de baix, les formes semblen majors. Hi ha pèrdua de perspectiva. Les posicions superiors –des de dalt- , en canvi, amplien la visió.




Aquí podem observar com les condicions climatològiques poden variar un paisatge.

Color i Textura








El color en permet observar contrastos visuals, com per exemple parts més fosques (ombra) i parts més clares (neu, cel), així com la nitidesa i desgast dels elements naturals que predominen en el paisatge. A més a més, el color dona vida a un paisatge. Si ens fixem, el paisatge de l’esquerre és més maco que el de la dreta. Per altre banda, el color també ens pot servir per veure els canvis que hi ha hagut amb el pas del temps. Com es pot observar a la fotografia de l’esquerre (la més recent) hi ha molta presencia del verd de la vegetació que no pas en la de la dreta que hi ha bastant marró. Això ens ve a dir, que antigament no hi havia tanta vegetació com ara. Abans abundava més zones desertes i pelades, en canvi ara, ja sigui a través de la mà de l’home o per el transcurs del temps, hi ha més vegetació. 

La textura és la irregularitat o variació que podem observar a la superfície d’un objecte o element. Aquesta es manifesta en les superfícies formades per l’agregació de formes i colors dels objectes i pot ser de granulositat fina, gruixuda, ser més o menys densa i regular.
En aquest cas, podem apreciar una textura més aviat rugosa en les pedres de la muntanya, ja que la forma dels elements és irregular. Val a dir, però, que si la forma dels elements fos regular, la textura segurament seria llisa. 



Escala

L’escala és la proporció entre les dimensions reals dels objectes del paisatge i l’entorn on es situen. Normalment, per a determinar l’escala d’un paisatge realitzem comparacions amb objectes que apareixen en aquest. En un paisatge situat en llocs tancats, els objectes de gran grandària dominen sobre els petits situats en espais oberts. 


Espai

Entenem espai com a una característica visual d’identificació i descripció de la Terra utilitzant la consciència espacial per tractar d'entendre per què les coses existeixen en llocs específics amb uns  propòsits de visualització i d'actuar com un dispositiu de localització.