L’escola Valldor
treballa per projectes, i la classe dels
“Jardiners”, de segon de Primària, ha decidit visitar el Campus de Mundet per
observar i conèixer la seva flora. Així doncs, els “Jardiners” hauran de fer un
seguit de proves per ajudar el fullet del bosc a trobar la seva casa mitjançat
un recorregut pel Campus. En aquest itinerari hi trobaran diversos arbres,
plantes i arbustos que hauran de reconèixer –prèviament hauran realitzat a
classe una activitat de familiarització- per tal de trobar l’hàbitat on viu el
fullet Tortuga.
L’activitat
prèvia consistirà de distingir entre arbres, arbustos i plantes. Dins de cada
grup tractarem els tipus més comuns que trobarem a Mundet. Durant l’any, els
nens de segon ja han anat estudiant la flora, ja que estan immersos en aquest
projecte. Així doncs, el que caldrà fer ara serà un recordatori mitjançant la
següent activitat: farem servir una variable del joc “Memory”, on els nens
hauran de fabricar les seves pròpies targetes. Per exemple, hauran de buscar la
imatge d’un pollancre, imprimir-la i elaborar una altra targeta amb el
respectiu nom de la imatge.
Els “Jardiners”
arriben a l’estació d’autobús de la part alta del Campus Mundet. Allà toparan
amb la primera estació, situada davant de l’edifici del teatre.
Estació 1: “Hola,
Jardiners! Sóc el fullet Tortuga i visc al bosc de Mundet. Sóc molt despistat
i, jugant amb els gats del Campus, he perdut la meva casa. Podríeu ajudar-me a
trobar-la? Heu de tenir en compte que sóc petit i tinc les cames curtes. No
m’agraden les alçades ni tampoc les cases grans, però m’agrada viure resguardat
de la pluja. Segur que fareu una bona feina! Us deixo el mapa del Campus per
què us sigui més fàcil. Sort!”
Estació 2: “Hola,
nois i noies! Sóc el Pi blanc i mesuro entre 22 i 28 metres. Sóc alt i fort i
el meu tronc és una mica tortuós. Tinc l’escorça platejada i com ja sóc una
mica vellet està una mica trencada. Creieu que el fullet pot habitar a les
meves branques?”
a)
Si, perquè té les cames molt llargues i podria arribar a
la copa del pi.
b)
No, perquè no li agraden les alçades.
c)
No, perquè el fullet és al·lèrgic a les fulles del pi.
Estació 3: “Bon
dia nois! Teniu algun entrepà per mi? Tinc molta gana i fa dies que no plou...
Em dic Cedre de l’Himàlaia i faig gairebé 50 metres d’alt. Us heu fixat en el
tronc tan robust que tinc? Em costa molt cuidar-lo! La meva característica
principal és...
a)
Tinc una copa abundant i acollidora.
b)
No tinc fulles, el vent se les ha endut.
c)
Les meves branques són abundants i estan separades les
unes de les altres.
Creieu que a les
meves branques hi podria viure un fullet?
Estació 4:
“Hola, hola, Jardiners! Ja m’han dit que volteu pel campus buscant una casa
acollidora pel fullet. Ja us dic que entre les meves fulles el fullet hi
passaria fred perquè m’escorro entre les parets i els boscos. Com us veig una
mica amoïnats us donaré un pista... al fullet li agrada viure en arbustos petits
i rodons, espero que us serveixi d’ajuda! Ai! Que mal educada, no m’he
presentat, sóc l’Heura! Arreveure!”.
Estació 5:
“Enhorabona campions! Per fi heu trobat la casa del meu amic Tortuga. Però
encara heu de fer un últim esforç: haureu de dibuixar-me, com ja sabeu em dic
Marfull. Així, el fullet podrà trobar el seu camí de tornada a casa quan pengeu
els vostres dibuixos a les meves fulles. Moltes gràcies per la vostra ajuda!
Fins aviat!”.
En arribar a
l’aula, els alumnes de segon realitzaran la següent activitat relacionada amb
el treball dut a terme al Campus: per grups, de 3 o 4 persones aproximadament,
hauran de reflexionar sobre tots els arbres i plantes que han observat i pensar
en aquells que no eren adients per què el fullet hi pogués viure. Aleshores,
tenint en compte les característiques d’aquests, buscaran d’altres possibles
animals que si que hi puguin habitar. Al pi blanc, per exemple, hi podria viure
un ocell. A més, cada alumne haurà de fer un dibuix sobre la seva experiència a
l’itinerari.
Pensem que aquesta
proposta és, d’una banda, molt original i adequada per als nens, perquè és una
pràctica que trenca la rutina del dia a dia i capta l’atenció d’aquests. Però, d’altra
banda, no creiem que es pugui dur a terme, ja que el programa digital que requereix
aquesta activitat és limitat: si no hi ha cobertura no podríem fer l’activitat;
a més, el text també està pensat per a fer, únicament, preguntes o descripcions,
amb un número concret de caràcters. Tanmateix, dubtem que els nens, a aquesta
edat, sàpiguen utilitzar aquest programa o aparell, de manera que haurien d’anar
acompanyats, en tot moment, per un adult. Així doncs, cada grup de 5 o 6
alumnes, per què l’activitat fos viable, hauria de disposar d’un monitor o
mestre, la qual cosa és una mica complicada, ja que no disposem de tants
professors. Per tant, opinem que la idea és creativa, però difícil de dur a la
pràctica.
